II Jornada Violència contra la dona en situació d’especial vulnerabilitat

La II Jornada Violència contra la dona en situació d’especial vulnerabilitat, organitzada per la Fundación Hospitalarias i amb el suport del Ministeri d’Igualtat, va tenir lloc el 13 de maig a la Fundació Hospitalàries Barcelona, amb l’objectiu de generar coneixement, reflexió i compromís professional davant d’aquest tipus de violència.

La trobada, sota el lema ‘Caminant cap a una vida sense violència, des de la diferència’, va reunir prop de 400 assistents, tant presencialment com en format en línia, per abordar diferents formes de violència que afecten dones en situació d’especial vulnerabilitat: dones grans, adolescents migrades víctimes de tracta i explotació, i dones en situació de sensellarisme.

“Aquesta segona jornada permet continuar reforçant la importància de la intervenció social i del treball coordinat entre els àmbits social i sanitari en l’abordatge de les violències que afecten dones especialment vulnerables”, assenyala Conchita Peña, directora de la Línia Social de la Fundació Hospitalàries.

Taula inaugural

El doctor Francesc Fatjó, director gerent de la Fundació Hospitalàries Barcelona, va obrir la jornada posant en valor la necessitat de continuar avançant col·lectivament en l’atenció i l’acompanyament a les dones en situació d’especial vulnerabilitat, sempre des del respecte a la diversitat.

A continuació, Alejandro Florit, director corporatiu d’Identitat de la Fundación Hospitalarias, va destacar la importància de visibilitzar una realitat “dura i complexa” que durant massa temps ha ​ silenciada. Així mateix, va reivindicar el compromís de la Fundación Hospitalarias amb les dones en situació d’especial vulnerabilitat com a part de la identitat de la institució des dels seus inicis.

Per la seva banda, Conchita Peña va posar el focus en la importància d’abordar les violències masclistes des d’una perspectiva social, reivindicant una atenció integral i integrada, tant sanitària com social. També va destacar la necessitat d’incorporar una mirada intersectorial que tingui en compte els determinants socials i el rol que s’atribueix a les dones, per garantir que cap quedi fora de l’atenció i l’acompanyament.

A continuació, Olga Jiménez, directora general per a l’erradicació de la violència masclista del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, va assenyalar que les persones no són vulnerables per si mateixes, sinó que són determinades circumstàncies i factors socials els que les vulnerabilitzen. Així mateix, va reivindicar el Pacte Català contra les Violències Masclistes com un full de ruta compartit.

Finalment, Carmen Martínez, delegada del Govern contra la violència de gènere del Ministeri d’Igualtat, va subratllar que “la interseccionalitat és l’eix vertebrador de les nostres polítiques públiques”, posant en valor la necessitat d’abordar la violència masclista des d’una mirada que atengui les diferents realitats i vulnerabilitats de les dones, sense deixar-ne cap enrere.

Dones grans víctimes de violència

Les dones grans víctimes de violència masclista han augmentat un 65 % en els darrers set anys a Catalunya, passant de 714 casos el 2018 a 1.078 el 2025, segons dades del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

Jordi Muñoz, president de la Asociación para la investigación del maltrato a las personas mayores (EIMA), assenyala que l’increment de casos detectats reflecteix també una major consciència del maltractament cap a les dones grans. “Cada vegada més dones acudeixen a serveis socials, sanitaris o policials per explicar la situació que estan vivint i intentar buscar un canvi”, destaca.

Aquest canvi s’observa especialment entre dones d’entre 65 i 75 anys que, tot i que no sempre arriben a presentar una denúncia, sí que inicien processos per trencar amb situacions de violència cronificades. “Moltes busquen assessorament, se separen de la parella o recorren a serveis especialitzats. L’important és que cada vegada més dones prenen consciència dels seus drets i de què és el maltractament”, explica.

Tanmateix, els professionals assenyalen que, mentre augmenta aquesta consciència i detecció del maltractament, també creix el nombre de dones majors de 60 anys assassinades per violència masclista. Segons dades del Ministeri d’Igualtat, les dones víctimes mortals per violència de gènere majors de 60 anys s’han més que duplicat des del 2019, passant del 9 % al 18,8 % el 2025.

Els experts subratllen, a més, que les dones de més edat continuen sent les més invisibilitzades. “Moltes han crescut en un context històric i social en què tenien assumit un rol inferior al de l’home. Són dones que van viure èpoques en què no podien votar ni obrir un compte bancari, i això dificulta molt que identifiquin la violència o que demanin ajuda”, afegeix Muñoz. La millora en la detecció en els darrers anys es deu, per tant, a una major formació i sensibilització de professionals de diferents àmbits, així com a una major implicació de l’administració.

Adolescents migrades víctimes de tracta: una realitat doblement oculta

La tracta i explotació d’adolescents migrades va ser un altre dels temes abordats durant la jornada, una realitat que els professionals consideren encara infraidentificada a Catalunya. David Rodríguez, director tècnic de la Fundación Idea, explica que aquestes joves viuen una “doble invisibilització”: per ser migrades i per ser víctimes de tracta o explotació.

En aquest sentit, indica que el centre especialitzat L’Olivar va detectar 23 possibles casos de tracta d’éssers humans en adolescents ateses durant l’últim any. A més, apunta que els processos migratoris de les noies solen ser més invisibles i solitaris que els dels nois, fet que incrementa la seva vulnerabilitat i dificulta encara més la detecció de situacions de violència.

Rodríguez subratlla que els sistemes de protecció no sempre responen als temps ni a les necessitats emocionals dels infants i adolescents. “Volem adaptar els menors als sistemes de protecció que tenim, però els temps dels infants són diferents dels temps del sistema”, assenyala.

La Fundación Idea ha elaborat un model d’intervenció especialitzat davant la infància i adolescència víctima de tràfic o explotació a Catalunya, basat en l’enfocament de drets, la diligència deguda i la intervenció especialitzada. El model proposa situar el nen, nena o adolescent com a subjecte de drets, garantir l’escolta activa i evitar la revictimització institucional.

Sensellarisme femení: tenir sostre no sempre significa tenir una llar segura

Un altre dels eixos de la jornada va ser el sensellarisme femení i les violències que pateixen les dones sense llar. Des de l’associació Assís s’alerta que tres de cada quatre dones ateses per l’entitat han patit violència de gènere al llarg de la seva vida.

Tania Agustí, educadora social en el programa d’habitatge del Centre Obert d’Assís, explica que moltes dones viuen una situació de sensellarisme invisible. “Hi ha dones que tenen un sostre, però no tenen una llar segura. El carrer és un espai molt masculinitzat i moltes utilitzen qualsevol estratègia per evitar acabar dormint-hi”, ha assenyalat.

En aquest sentit, destaca que algunes dones romanen en relacions o entorns on no se senten segures, dormen en sofàs de cases alienes o recorren a altres alternatives precàries per no exposar-se al risc del carrer. També explica que algunes dones els demanen roba d’home per mimetitzar-se i passar desapercebudes. Malgrat aquesta realitat, el 62 % de les dones ateses per Assís s’ha vist obligada en algun moment a pernoctar a l’espai públic.

A més, des d’Assís s’alerta que dues de cada tres dones ateses han viscut experiències traumàtiques durant la infància o l’adolescència, una xifra molt superior a la dels homes.

Per a la Fundación Hospitalarias, abordar la violència masclista forma part del nostre compromís amb una atenció integral i centrada en la persona, especialment d’aquelles en situació de vulnerabilitat. Des de la nostra experiència assistencial, constatem cada dia com moltes dones ateses als nostres centres viuen violències normalitzades o no identificades, que impacten directament en la seva salut mental, la seva autonomia i el seu projecte de vida.

Podeu veure l’streaming de la Jornada aquí.